Aprofitant el meu aniversari hem anat amb els meus pares (fidels a la joieria Pons d'Igualda) a encaregar les cosetes que portaré el dia del casament i que faran de complement ideal del meu vestit.
Estic encantada! No vull que s'acabin els preparatius de boda. Potser allarguem i la deixem pel 2009, que us sembla?
El destino ha querido que en estos momentos ya tengamos en casa las invitaciones y parte de los regalitos para invitados (todo desmontado, claro)
Por tal de que sean únicos y exclusivos podeis contar con que entre mi tita Rosa (jajajaja, me encanta decir tita Rosa) y yo haremos un mano a mano para personalizar invitaciones y regalitos al máximo.
Tendreis que esperar hasta después de verano para tener las invitaciones y hasta la boda para los regalos.
Aproveho para dar las gracias por su colaboración y reconocer la profesionalidad de mi prima Maribel que ha sido la responsable de pedir los regalitos a la central.
Para despertar vuestra curiosidad os cuelgo la foto de una invitación finalista que no ha llegado ha ser seleccionada.
Hemos decidido canviarnos de piso... Todo ha sido por culpa de Jr, Elena, Noemí y Alex que nos han regalado la tele más maravillosa del mundo mundial. 40" de tele para un piso de 85m2.
Muchas gracias!
Impresionant! Una tarde inolvidable acompanyada de la meva mare i la meva tieta (la mateixa que anomeno "Gràcies Tita" a l'article de les aliances).
La ruta va ser per tres botigues de St. Boi (municipi on residerem anterior o posteriorment a la boda, encara esta per decidir).
A una botiga no ens van voler atendre perquè era massa aviat i perquè no teniem hora prèvia (ells s'ho perden). A un altre vam haver de sortir corrent perquè tinien vestits de carnaval en comptes de vestits de núvia, i a l'altre vaig trobar el meu vestit.
Evidentment no el vaig comprar perquè queda molta ruta per fer però vaig estar molt contenta de poder confirmar que l'estil de vestit, els complements que jo volia, etc. fein de mi la núvia que jo m'havia imaginat.
Aprovechando estos días de fiesta hemos ido con mi tía Rosa a comprar las alinzas de boda. Como podeis entender yo estoy contentísima pero Oscar (que le chifla el oro a mi gitanito) esta encantado.
Son las más bonitas del mundo mundial. Sencillas, tradicionales pero con identidad própia.
Hemos ido a la joieria Pons de Igualada. Y hemos ido muy pronto (casi con un año de antelación) pero cuando mi tía nos dijo que ella y mi primo Edu nos hacían este regalo nos entró la ansiedad a todos y no nos pudimos resisitr.
Gracias tita!
Han estat molts els destins que hem pensat per anar a descansar i gaudir del notre amor legalment formalitzat però no sabem quin serà el definitu. Necessitem consells i idees! No oblideu que jo no sóc massa viatgera...
El passat diumenge 25 de març, coincidint amb el nostre 5é aniversari com a parella, vam anar amb els nostres pares a fer la reserva definitiva del restaurant on volem celebrar el banquet.
Després de molt mirar i valorar preus, espais, decoració, ubicació, serveis, menjar, etc. els finalistes van ser:
Personalment, va ser un moment molt especial. Comprovar que els nostres pares compartien amb noslatres la decisió de que aquell era el nostre lloc, el nostre restaurant. Els va encantar! Per rematar va haver una escena de llàgrimes contagioses que va iniciar la meva mare i va passar per mi, el meu pare, la mare de l'ÓScar, el pare i la noia del restaurant! Els nivells d'intensitat van ser diferents però a qui més, qui menys li van brillar els ulls.
Doncs bé, com molts i moltes ja sabeu (perquè vaig estar trucant com una boja per dir-li a quasi tothom) el restaurant on anirem és el Mas dels Vivencs. És una antiga masia catalana tota reformada però que conserva detalls esencials, amb uns jardins molt cuidats i amb espais amplis que tenen un encant especial. Pensem que és acollidora, que ens sentirem de gust i estarem com a casa nostra!
Qui tingui ganes de gresca i ens vulgui acompanyar, us comuniquem que tenim la possibilitat de quedar-nos a dormir a un hotel molt proper al que es pot arribar caminant i esmorzar junts al dia següent.
Esperem els vostres comentaris sobre la nostra decisió.
Serà el proper 16 de febrer de 2008, a les 12.30 hores, a l’Esglèsia Santa Maria de Piera i hem pensat que aquest blog pot ser una bona idea per compartir tots plegats el procés fins arribar al gran dia!